Rodant per la xarxa, trobe un article inefable d'una tal Isabel Duran, el primer paràgraf del qual diu: "La victoria de Rodríguez Zapatero en las urnas con una nueva dependencia de los nacionalistas para mantenerse de nuevo en el poder es el peor resultado electoral de los posibles para España. Zapatero vuelve a depender del PNV y probablemente cambie a ERC, cuyo batacazo es espectacular, por una CiU que mantiene posiciones. Lo relevante es que los otrora llamados nacionalistas moderados han dejado de serlo hace mucho, si es que alguna vez lo fueron realmente. Ya puestos, hubiera resultado incluso conveniente una mayoría absoluta para que por lo menos el PSOE no se parapete tras los radicales antiespañoles para justificar sus desmanes."

Caldrà veure quins són els "desmanes" de CiU... El problema sempre respon al mateix:Antes roja que rota". I és que els espanyols, voten el partit que voten, són primer que res nacionalistes espanyols. Defenen la seua nació a capa i espasa, amb les dents si cal, amb tants morts com calga, com al País Basc, on armen un guirigall mediàtic tan fenomenal que acaben dissimulant que s'estimen més mil morts que abandonar un pam del territori basc.

El problema és que els nacionalistes espanyols amaguen el seu nacionalisme, perquè no volen posar-lo en condicions d'igualtat amb els altres, els perifèrics, ja que aleshores hi podria entrar la raó i no els sentiments i la força. El nacionalisme espanyol viu en la sublimitat i susbliminitat, però és un nacionalisme rabiós, violent, capaç de tot, incapaç de pactar, d'ambicionar més la convivència que l'orgull nacionalista. En definitiva, és lamentable viure entre eixa gent.